Migració

set.
2010
16

posted by on General

Comentaris tancats a Migració

Tal com he vist que ha començat a fer gent, i degut als nombrosos problemes que m’estic trobant amb comentaris anònims que només pretenen fer publicitat, he decidit deixar el meu antic bloc i encetar-ne un de nou.

Un nou bloc, i un nou títol: Impressions – Reflexos.

Espero que després d’aquest temps de silenci, gairebé obligat, no m’hagi oblidat de com s’escriu; de com s’encadenen les paraules en frases i paràgrafs per donar una forma ordenada a un pensament que, malauradament, no ho és gens ni mica.

Espero també que em seguiu llegint!



Com cal

jul.
2010
02

posted by on General

Comentaris tancats a Com cal

Encara em falta bastant per aprendre per ser una persona com cal. O la persona que faria més feliç a la gent que m’envolta i que m’estima. M’explicaré millor: no em considero mala gent, ni molt menys. Sóc prou honest, honrat i treballador. A vegades passa que m’aïllo massa i només penso en mi mateix i en la feina, i és això el que em fa entrebancar-me més sovint que no voldria en aquest camí per a ser una miqueta més persona.

Avui he aprofitat l’avinentesa per començar a ser-ho.

Hi ha coses que, si es deixen per demà, no es fan mai.



Love

jul.
2010
02

posted by on General

Comentaris tancats a Love

Aquesta setmana, en un sopar a casa del meu futur supervisor, a Turí, em feien la següent observació: Wow! What people do for love! Feien broma perquè estaven sorpresos que marxi un mes a Tailàndia, for love. La veritat és que a la gent li sobta quan ho dic, i no em sorprèn.

El que em sorprèn és que ni jo, des que vaig prendre aquesta decisió, m’he adonat de com de cert pot arribar a ser un comentari tan casual i innocent.

I no n’he estat plenament conscient fins ara.  

Com a mínim és un pas. 



Un motiu per escriure

juny
2010
22

posted by on General

Comentaris tancats a Un motiu per escriure

Ja fa una temporadeta que faig entrades molt breus al bloc. La majoria de vegades, per comentar un estat d’ànim, una sensació. El cert és que podria dedicar-m’hi una miqueta més ja que ara tinc força temps lliure: faig horari intensiu i plego de treballar a quarts de quatre com a molt tard. A casa sempre m’espera una mica de feina però de temps n’acostumo a tenir.

I què fa, doncs, que no escrigui més?

En primer lloc, mandra. Aquesta calor i una lleugera astènia em fan venir una mandra immensa a l’hora de posar-me a fer alguna cosa fora de les obligacions laborals i domèstiques. No hi ha res de dolent en deixar-se emportar per la mandra de tant en quant. El problema és quan el de tant en quant es transforma en sovint, i amb el pas del temps aquest esdevé un hàbit o costum. L’estadi posterior seria el de tradició -un costum que passa de pares a fills i així successivament, generació rere generació- però no espero arribar-hi. El cas és que un hàbit que es practica activament esdevé virtut, tot i que en aquest cas considero que la mandra és precisament una manca d’activitat i que per això esdevendria vici més aviat. El vici de la lassitud i la dessídia. Mala cosa, doncs.

En segon lloc, un motiu per escriure. Però això no és excusa. A la vida quotidiana passen coses prou interessants com per a poder explicar-les. Una imatge: un camió de neteja que fa un soroll eixordidor mentre puja carrer amunt; una carrera patosa, destorbada per les sandàlies que porto, per agafar el bus; una noia que espera que obrin la oficina postal a quarts de quatre, asseguda als graons que van de banda a banda de la portalada de l’oficina. Veieu? La vida està plena d’imatges, només cal fixar-s’hi. 

Per tant, he de deixar com a primera i última causa la mandra. Perquè motius per escriure n’hi ha, si es busquen. I avui en tinc un de ben especial, que em fa sentir d’allò més tranquil: ja tenim els visats per anar a Tailàndia!

Però… ja he escrit prou.

Demà més. 

Realitat

juny
2010
22

posted by on General

Comentaris tancats a Realitat

Per què algunes sensacions agradables duren tan poc? Si ahir mateix em meravellava d’haver desconnectat completament de la feina, cosa que no m’havia passat feia bastant temps, aquest matí m’ha retornat aquesta sensació d’urgència, de necessitat de fer tota una sèrie de coses de les quals no m’hauria de preocupar fins que arribés a la feina.
 
M’agradaria ser més constant en algunes coses. 

Sorpresa

juny
2010
21

posted by on General

Comentaris tancats a Sorpresa

Aquest matí m’ha sorprès agradablement adonar-me, mentre baixava xino-xano a agafar l’autobús, que se m’havia oblidat completament què havia fet divendres i què havia de fer avui al laboratori. Feia molt de temps que no desconnectava tant en un cap de setmana. Així és com hauria de ser sempre.

Cap

juny
2010
16

posted by on General

Comentaris tancats a Cap

Tinc el cap que no sé on el tinc. Després d’encadenar tres nits descansant malament, despertant-me bastant abans que soni el despertador, no m’estranya. No puc pensar, ni decidir. És un d’aquells dies que haig d’anar molt amb compte amb les coses que faig, ja que corro el risc de no estar prou atent i ficar la pota.

I com per equivocar-me estic jo. Que porto una ratxa… 

Passes

juny
2010
11

posted by on General

Comentaris tancats a Passes

Aprenem a caminar de petits i, un cop dominem la tècnica, no cal que hi pensem gaire -lògicament. A mida que passa el temps, però, acabem oblidant tot el que implica el contacte dels peus amb el terra i tot el que se’n pot gaudir. Jo ja porto uns dies que procuro mesurar bé les meves passes, i em sento com si estigués aprenent a caminar de nou.
 
Quan faig una passa, miro de posar el peu a terra, començant pel taló, de la manera menys violenta possible. Mentre la meva planta recorre de manera gradual tanta superfície com pot, m’esforço a prendre consciència de totes les sensacions que m’envia: rugositat, inclinació, angle i duresa del terra, la seva temperatura, les vibracions del metro que passa per sota i del tràfic proper. Alço el peu de manera gradual començant igualment pel taló i acabo per la punta dels dits. No aixeco més que els centímetres necessaris per evitar arrossegar els peus. Miro de coordinar el moviment d’ambdós peus per tal que les passes se succeeixin de manera contínua, alternativa i solapada, sense demora entre passa i passa.
 
M’he adonat que d’aquesta manera puc caminar més estona sense cansar-me gaire, però moltes vegades els nervis i les presses em fan difícil concentrar-me i prendre consciència del terra. Amb el temps espero dominar aquesta nova tècnica i, a diferència de quan era petit, miraré de no oblidar que el fet de caminar de manera conscient em fa tenir millor contacte amb la realitat i amb mi mateix. 

Passes

juny
2010
11

posted by on General

Comentaris tancats a Passes

Aprenem a caminar de petits i, un cop dominem la tècnica, no cal que hi pensem gaire -lògicament. A mida que passa el temps, però, acabem oblidant tot el que implica el contacte dels peus amb el terra i tot el que se’n pot gaudir. Jo ja porto uns dies que procuro mesurar bé les meves passes, i em sento com si estigués aprenent a caminar de nou.
 
Quan faig una passa, miro de posar el peu a terra, començant pel taló, de la manera menys violenta possible. Mentre la meva planta recorre de manera gradual tanta superfície com pot, m’esforço a prendre consciència de totes les sensacions que m’envia: rugositat, inclinació, angle i duresa del terra, la seva temperatura, les vibracions del metro que passa per sota i del tràfic proper. Alço el peu de manera gradual començant igualment pel taló i acabo per la punta dels dits. No aixeco més que els centímetres necessaris per evitar arrossegar els peus. Miro de coordinar el moviment d’ambdós peus per tal que les passes se succeeixin de manera contínua, alternativa i solapada, sense demora entre passa i passa.
 
M’he adonat que d’aquesta manera puc caminar més estona sense cansar-me gaire, però moltes vegades els nervis i les presses em fan difícil concentrar-me i prendre consciència del terra. Amb el temps espero dominar aquesta nova tècnica i, a diferència de quan era petit, miraré de no oblidar que el fet de caminar de manera conscient em fa tenir millor contacte amb la realitat i amb mi mateix. 

Un llarg camí

juny
2010
04

posted by on General

Comentaris tancats a Un llarg camí

Encara em queda un llarg camí per tal de convertir una revelació en consciència; la consciència en decisió; la decisió en acció; l’acció en hàbit; l’hàbit en virtut; finalment, la virtut en felicitat. Tot això, acompanyat de voluntat i constància. Vivint en el moment present.

No és fàcil. 

Tampoc impossible. 

css.php